En aquests moments hi ha molts joves i adolescents que es pregunten què faran a la vida, què estudiaran o quin és el futur que els espera.
Aquest dubtes es fan encara més importants quan comprovem que el futur està canviant a una velocitat que de vegades no tenim temps d’assimilar.
Les persones emprenedores de tot el món tenen la capacitat d’anar surfejant en un mar d’incerteses, un mar de canvis que formen part d’aquest ADN emprenedor.
La velocitat del canvi és imparable, en una societat que evoluciona i que es transforma dia a dia. Hi ha moltes activitats, feines i oficis que han quedat pel camí. D’altres encara no les intuïm perquè ni tan sols existeixen.
Tant el jovent com els emprenedors i emprenedores compartim una visió de futur en la qual ens agradaria tenir algunes certeses. Tenir clar què podem fer i què ens ajudarà en el nostre desenvolupament com a persones i com a empreses autònomes.
Els serveis públics, la nostra administració i el govern, tenen l’obligació d’establir les bases per a aquest futur, han d’anar un pas endavant. Malgrat els avantatges que dona la petitesa del nostre país estem encallats dins d’una burocràcia feixuga. Per obrir un negoci cal fer un viacrucis de no se sap quantes estacions, abans no se supera la següent etapa.
Vint metres quadrats, un extintor i un comptador de llum… de veritat heu pensat que així es promou la inversió estrangera? L’emprenedoria a casa?
Molts tràmits s’han de fer al comú i després s’han de tornar a fer al Govern. Avui en dia no hauria de fer falta sortir de casa per resoldre aquests tràmits. Una signatura digital limitada hauria de permetre fer gestions tan senzilles com demanar els penals, els certificats i els permisos del comú o del Govern que encara avui s’han de fer de manera presencial. La llista és llarga.
El teletreball torna de nou al debat públic, i a la vida quotidiana de moltes empreses del país.
Però tenim assignatures pendents: tenim el país totalment connectat, la fibra òptica arriba a gairebé totes les llars, però hem de sortir de casa per anar de manera presencial a fer molts tràmits davant de l’administració.
Només un exemple: tothom alguna vegada ha hagut de demanar un certificat de bona conducta o d’antecedents penals. Un tràmit senzill com aquest implica fer la còpia del passaport perquè entre 24 a 48 hores ens puguin lliurar el certificat, un tràmit que es podria fer en 5 minuts via web.
No puc negar que s’han fet avenços –com no pot ser d’una altra manera. L’espai d’e-tràmits funciona per renovar el permís de caça o fer un tràmit bàsic sobre deutes, cotxes i residència, fins i tot té un apartat per a la recollida de la deixalla industrial.
Sabeu quants tràmits es poden fer online per obrir o tancar un negoci? –Sí, segur que ja ho sabeu: cap.
Incomprensible, hores d’ara, si parlem d’un Govern que vol afavorir la inversió estrangera. Sabeu que a Estònia es pot obtenir la residència fiscal online (e-residency) en 6 o 8 setmanes, i que a més, poden cobrar en Paypal!
Què esperem? Qui esperem?
El nostres comerços han de competir de manera global, però no poden sortir del país digitalment. Moltes de les nostres idees de negoci s’han de plantejar instal·lar-se a l’altre costat de la frontera.
Fer tràmits online o tenir una administració al servei de la ciutadania no ens farà augmentar la xifra de negoci, però sí que ens permetrà dedicar-nos a fer negoci i a mirar de tirar endavant.
Els emprenedors necessitem que l’administració pública, en tant que sòcia, ens ajudi a emprendre. O si més no, que no ens posi pals a les rodes.
Sí, dic la nostra sòcia, perquè bé que rep una part dels nostres beneficis.
Fa uns anys, el ministeri d’Educació va apostar per Google Suite for Education, un gran pas per arribar a tenir una societat digitalment alfabetitzada. Google ha avançat en el desenvolupament d’aquestes eines i els docents i l’alumnat també. Fa uns mesos, organitzar trobades virtuals entre alumnes i professors hauria semblat ciència-ficció, però avui no ho és. És el nostre dia a dia.
És un exemple de creixement simbiòtic entre dues activitats. No hauria de ser tan difícil. Un petit país com el nostre ha de poder completar el procés de digitalització, treballar per tenir una administració amable amb l’emprenedoria i fer costat a totes aquestes persones que no poden perdre un matí o una tarda per fer uns tràmits, que –fàcilment– es poden resoldre per internet.
És des de fa temps una promesa electoral. Una promesa que encara esperem que es faci realitat.
Article de felip Gallardo, publicat al Diari d’Andorra del 23 de Novembre del 2020