Amb la pandèmia i les restriccions de contacte social, s’ha desenvolupat molt el teletreball. Aquest fet ha multiplicat de forma exponencial les reunions professionals a distància per videoconferència. Però també han sorgit molts dubtes sobre com es regula i s’organitza aquesta nova manera de treballar. Una de les preguntes que s’han posat sobre la taula és si les empreses i les organitzacions poden exigir als seus col·laboradors d’engegar la seva càmera, o si els empleats poden rebutjar legítimament aquest fet, adduint una vulneració de la seva vida privada.
L’article 8 de la Convenció Europea dels Drets de l’Home i de les Llibertats Fonamentals resa que “Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència.”. El codi penal també fa referència en diversos articles a la protecció de la intimitat de les persones, i en el seu preàmbul explica que en “la regulació dels delictes contra la intimitat es tracta de concedir una protecció a aquest bé jurídic de base constitucional contra les agressions més perilloses a la vida privada derivades de la proliferació de noves tecnologies”.
La Comissió Francesa d’informàtica i Llibertats (CNIL) ha recomanat a les empreses de no imposar l’activació de les càmeres als assalariats que participen en les videoconferències i autoritza a l’empleat a refusar d’engegar-la.
El debat està servit entre d’una banda, el desig de poder gaudir d’una interacció propera a la reunió presencial en un mateix local, per poder facilitar la comunicació visual i no verbal molt útil en reunió a fi de contrastar els desacords, la perplexitat, l’adhesió o l’entusiasme per exemple; i d’altra banda la voluntat de l’assalariat de no donar ni parcialment una vista del seu domicili.
La CNIL proposa d’usar el principi de minimització de les dades descrit en l’article 5.1.c del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) Europeu en què s’especifica que les dades tractades han de ser «adequades, pertinents i limitades a la necessitat específica de la finalitat per la qual són tractades» i doncs que en la majoria dels casos una participació amb només el micro i el so n’hi ha prou.
La instal·lació de teletreballadors en espais de coworking pot resoldre aquesta problemàtica, al no ser un domicili particular sinó un espai de treball al mateix títol que un despatx de l’empresa. Aquests poden ajudar a reduir els desplaçaments i viatges dels col·laboradors. També faciliten treballar en espais pròxims de les seves residències encara que estigui a l’altra punta del món, si la feina ho permet.
El que constatem en el dia a dia dels nostres coworkers, és que moltes de les comunicacions diàries amb altres treballadors de les seves empreses, es realitzen per comunicació oral o escrita via xat. Les més importants o específiques són via videoconferència, sobretot si els equips estan repartits en diferents ubicacions.